INFORMACIÓ DENTAL

Odontologia conservadora: Empastes

La càries és una malaltia destructiva de les estructures de la dent i és una de les malalties més freqüents de l’espècie humana.

En el desenvolupament de la càries hi influeixen tres factors de risc:

• El sucre de la dieta
• Els bacteris de la boca
• L’existència de dents susceptibles o predisposades

A més, es necessita la col.laboració d’un quart factor, el temps, que és indispensable per a l’actuació dels altres tres.

Empastar un queixal, és a dir, fer una obturació si és poc profunda o reconstrucció si és més gran, és netejar la part feta malbé del queixal i substituir-la per un material anomenat composite que reemplaça la part feta malbé.

Reconstrucció dental amb empaste de composite

Els “empastes blancs” els utilitzem en substitució dels empastes d’amalgama, molt visibles i per tant, antiestètics. Actualment disposem de materials per fer els empastes amb una àmplia gama de colors i aconseguir que siguin invisibles i molt naturals alhora que fiables amb el pas del temps.

És relativament comú tenir sensibilitat a la dent desprès de que t´hagin fet un empaste.

La dent pot estar sensible a la pressió, a l’aire, als aliments dolços o a la temperatura. Normalment la sensibilitat desapareix per si sola en unes setmanes.

El millor tractament és la prevenció:

• Mesures dietètiques: menys sucre, evitar aliments que s’enganxin, evitar sacarosa, en lactants evitar el contacte prolongat de les dents amb el biberó (no més de 15-20 minutos per presa). No endolcir xumets amb mel o sucre i no oferir sucs de fuita en biberó i promoure la ingesta d’aliments rics en fibra com poma, pastanaga…
• Higiene dental: una bona higiene dental i no nomès amb raspatllat sinó utilitzant el fil dental o raspalls interproximals i colutori (enjuague).
•  Fluorització en cas dels nens a partir de 5-6 anys amb col·lutoris diaris o setmanals, fluoritzacions a clínica i el dentrífic.
• Als nens, moltes vegades és recomanable realitzar sellats de fisures per prevenir que es facin càries.

Quan la càries és tant gran que arriba al nervi hem de fer una endondòncia, popularment coneguda com “matar el nervi”. La endodòdoncia consisteix en eliminar el teixit pulpar malalt (infectat) de l’interior dels conductes de la dent, netejar i preparar els conductes fins al final de les arrels i posteriorment reomplir amb un material biocompatible per aconseguir un bon sellat.

Quins simptomes tenim quan necessitem una endondòncia?

La simptomatología varia en cada cas. La dent es torna sensible al fred, a la calor i a la masticació.El dolor pot ser intermitent o constant, inclús la dent pot canviar de color o aparèixer un flemó. La endodòncia en permet salvar dents amb càries profundes, amb lesions al teixit pulpar (nervi) o amb petites fractures. Així podran seguir cumplint les seves funcions d’estabilitat, masticació i estètica.

Són més fràgils les dents desprès d’una endondòncia?

La dent endodonciada és més propensa a patir una fractura ja que està sense teixit pulpar que li dona estabilitat i irrigació, pel que recomanem, en molts dels casos, colocar una corona o funda.

Quantes sesions són necessàries?

En la majoria dels casos pot realitzar-se en dues sessions, si bé, en alguns casos pot ser necessari el que anomenem “cures” que tracten de netejar més els conductes abans de sellar-los.

És dolorós el tractament d’endodòncia?

El tractament d’endodòncia es realitza sota l’efecte d’anestèsics locals. Acabat el tractament i passat l’efecte de l’anestesia podría aparèixer alguna molestia a la masticació durant uns dies degut a la irritació del teixit periodontal que envolta l’arrel. En aquests casos sería necessaria una medicació adequada sota la prescripció de l’odontòleg.

La férula de descàrrega és un aparell de resina dura que s´utilitza per evitar que el pacient desgasti les seves dents.

Es coloca en una de les arcades de la boca del pacient. No evita que segueixi bruxant (apretant), el que aconsegueix és desprogramar la musculatura i evitar el contacte de les dents entre ells, amb el que es desgasta la fèrula i no les dents.

Recomenem que es porti el màxim d’hores possible ja sigui de nit per dormir com de dia mentres es llegeix, es veu la tele, es fa esport…

Per el seu manteniment nomès requereix netejar-la amb aigua i sabó desprès de cada ús, ja que reté molta saliva, amb un raspall d’ungles.

Si en despertar-vos noteu una mica de dolor als músculs facials o lleugeres molèsties al cap i al coll, pot ser per que patiu bruxisme. És un hàbit inconscient, que és difícil de controlar sense ajuda. Pot provocar danys importants a la dentadura: desgast, dolor dental, destrucció de l’os, problemes d’articulació temporomandibular (ATM) com artrosi, fractures de l’esmalt, fisures verticals i pèrdua de peces dentals.

L’articulació temporomandibular és l’articulació que uneix la mandíbula amb el crani.

La dent està formada per una part visible a la boca que es diu corona, i una no visible, dintre de l’ós, sota la geniva, que anomenem arrel.

Quan es perd una dent, es perd tant corona com arrel.

L’implant dental és una arrel artificial de titani que substitueix la dent natural que s’ha perdut sense necessitat de fer malvè les dents dels costats.

És la solució definitiva i duradera per reposar les dents perdudes.

Es fa servir la mateixa anestèsia que per un empaste, amb el que no s´ha de tenir por al tractament.

La duració dels implants dentals dependrà, en gran mesura, del manteniment que fem amb les corresponents revisions a la clínica dental, de la presència o no d’hàbits nocius com tabac, així com la cura personal diària. Cal remarcar que el tractament dels implants dentals no finalitza un cop en donen l’alta a la clínica, sinó que continúa amb la seva cura i manteniment a casa.

La pròtesi removible és aquella que el pacient ha de llevar-se havent dinat per netejar, les popularment cridades dentadures postisses. Van recolzades sobre les genives o en cas de l’esquelètic sobre les dents que quedin.

Hi ha de diversos tipus, segons el material o segons si encara queden dents del pacient en boca.

ESQUELÈTIC: L’esquelètic porta ganxos que fa que la pròtesi quedi més subjecta i porta el paladar de metall, molt fi, si és superior.

PROTESIS DE RESINA: És igual que l’esquelètic però tota de resina rosa. Sol ser una mica més gruixuda que l’esquelètic i porta ganxos també.

PROTESIS COMPLETES: Són aquelles en les quals no hi ha dents i en el cas de la superior s’aguanta per succió sobre el paladar.

Una pròtesis dental és un element artificial destinat a restaurar l´anatomía de un o diverses dents.
Pot ser pròtesi fixa: coronas, ponts i fins i tot implants. O removible, l’esquelètic o la pròtesi completa quan ja no hi ha cap dent a la boca.

CORONES: La corona, també anomenada funda, és individual per una peça dental en concret. Les corones es col.loquen a sobre de la dent del pacient, que prèviament es talla. Es realitzen artesanalment i personalitzades per a cada pacient. Es cimenten sobre el munyó i no es tenen que treure ni per menjar ni per raspallar-se les dents.

Poden ser de metall ceràmica, metall per dintre i ceràmica per fora del mateix color de les dents del pacient, o de zirconi, que són blanques per dintre i per fora i que s’utilitzen habitualment per les dents de davant.

PONTS: El pont està format per tres o més corones.

Quan falta una dent s’ha de rebaixar les dues dents dels costats per poder recolzar-se sobre elles i col.locar la dent del mig. Les dents dels costats fan de columnes per poder cimentar el pont. Igual que les corones, es cimenta i el pacient no se les pot treure.

La boca està plena de bacteris. Aquests bacteris, juntament amb les mucositats i altres partícules, estàn constantment formant una “placa” pastosa i incolora que es diposita sobre les dents. El raspallat i l’ús de la seda dental ajuden a eliminar aquesta placa, que quan no és eliminada, si s’endureix i forma uns dipòsits anomenats “tosca” o “tàrtar”, que el senzill raspallat no pot eliminar. Nomès una neteja professional feta per un dentista o higienista dental pot eliminar-la.

Gingivitis

Mentre més temps romanguin sobre les dents la placa i la tosca, molt pitjor.Els bacteris causen una inflamació de les genives que és diu “gingivitis”.

Si la persona té gingivitis, les genives enrogeixen, s’inflamen i sagnen fàcilment. La gingivitis és una forma lleu de la malaltia de les genives que, en general, pot curar-se amb el raspallat i l’ús de la seda dental diàriament, a més d’una neteja periòdica per un dentista o higienista dental.

Aquesta forma de malaltia periodontal no ocasiona pèrdua de l’os ni del teixit que sosté les dents.

Periodontitis (o piorrea)

Quan la gingivitis no es tracta degudament, pot convertir-se en “periodontitis”.
Això vol dir inflamació al voltant de la dent.
A la periodontitis, les genives s’allunyen de les dents i formen espais o bosses que s’infecten.
Les toxines dels bacteris i la resposta naturals del cos contra la infecció comencen a destruir l’os i el teixit conjuntiu que mantenen les dents en seu lloc.
Quan la periodontitis no es tracta degudament, els ossos, les genives i els teixits que sostenen les dents en si destrueixen. Amb el temps, les dents poden afluixar-se i s´han de treure.
Si la malaltia de les genives no es tracta a temps, les dents poden afluixar-se i caure.

Tractament: CURETATGE

El tractament per poder retirar el sarro de sota de les genives és el curetatge.
Sota anestèsia local, la mateixa que per un empaste, es neteja amb un instrument per sota de les genives per poder retirar el tàrtar enganxat a l’arrel de la dent.
És un tractament indolor del que la única incomoditat, és estar amb la boca dormida.

Factors de Risc

• L’Hàbit de fumar.
• Canvis hormonals en les nenes i dones. Aquests canvis poden fer que les genives es facin més sensibles facilitant així el desenvolupament de la gingivitis.
• Diabetis
• Altres malalties com el càncer o la SIDA i seus tractaments també poden perjudicar la salut de les genives.
• Medicaments. Hi ha centenars de medicaments tant de recepta mèdica com els que es poden comprar sense recepta, que poden reduir la quantitat de la saliva. La saliva serveix per protegir la boca i si no es té suficient, la boca queda susceptible d’infeccions com la malaltia de les genives.
• Genètica. Algunes persones són més propenses que altres .

Com sé si tinc la malaltia de les genives?

Els símptomes de la malatia de les genives inclouen:

• Mal alè constant
• Genives vermelles e inflamades
• Genives molt sensibles o que sagnen
• Mal al mastegar
• Dents fluixos
• Dents sensibles
• Genives amb retraccions amb el que les dents es veuran més llargues.